El Palau de la Generalitat, seu de la Presidència

- Façana gòtica del carrer de Sant Honorat
- Sala de conferències
- Sales d'Antoni Clavé
- Sala de premsa
- Pati central
- Façana del carrer del Bisbe
- Galeria gòtica
- Saló de la Mare de Déu de Montserrat
- Despatx del president
- Arxiu de Comptes
- Capella de Sant Jordi
- Pati dels Tarongers
- Pont neogòtic
- Despatxos del Gabinet de la Presidència
- Sala d'Antoni Tàpies
- Sala de Torres-Garcia
- Saló Daurat
- Saló de Sant Jordi
- Vestíbul de la plaça de Sant Jaume
- Façana de la plaça de Sant Jaume
- Cases dels Canonges
- El carilló

És una de les façanes més reeixides de la peculiar arquitectura gòtica catalana. Salva amb perícia el plec vertical que venia obligat pel carrer i resol els dos paraments que es formen amb gràcia i equilibri compositiu. Les dues fileres de finestres sobreposades, de les anomenades coronelles, li donen un aire imponent i bell alhora. Les grans, de dues fines columnes o mainells, mostren la noblesa dels espais interiors més importants.
A banda i banda del portal major senyalat amb l'escut de Sant Jordi, hi ha les entrades dels antics guardes de la casa, com es pot veure en les figures en relleu que hi ha a la dovella central de cada porta. Una d'aquestes portes, encara ara, fa les funcions d'entrada i control de personal i serveis.
???palau.visita.sala1.extracontent???

A la planta baixa hi ha la Sala de conferències, amb capacitat per a més de 200 persones. Acull actes diversos que per la seva importància demanen un lloc amb la categoria simbòlica que representa el Palau de la Generalitat. Està equipada amb els dispositius tècnics necessaris, per tal d'ampliar les possibilitats de l'edifici en la celebració d'actes d'aquest tipus.
Per saber-ne mésAquesta sala d'actes es va condicionar el 1993 en uns espais que es van guanyar per a la casa el 1912, quan es va buidar l'antic terraplè del Pati dels Tarongers en temps d'Enric Prat de la Riba. Des d'aleshores la terra necessària per als arbres es troba en uns caixons integrats al sostre de formigó armat, entre les voltes revestides de trencadís i la llosa plana del terra.
Per obtenir una sala amb la cabuda i visió suficients, en la reforma de 1993 es van treure els pilars que hi havia, tot mantenint el sistema d'arcs i voltes existent sota el Pati dels Tarongers.

Annexes a la Sala de conferències es troben les Sales d'Antoni Clavé, que ocupen l'espai restant sota el Pati dels Tarongers. Estan dedicades a aquest important artista català (1913-2005) que va fer expressament les pintures de gran format que s'hi poden veure, acompanyades d'una selecció d'obres seves anteriors especialment significatives.
Constitueixen les avantsales o llotges de la sala d'actes, en complementen l'ús i donen entrada a la nova Sala de premsa.
???palau.visita.sala3.extracontent???

Amb entrada per les Sales d'Antoni Clavé i amb façana al carrer de Sant Honorat, s'ha condicionat dues estances del segle XVII per a la nova Sala de premsa. Dotada d'equipaments tecnològics de primera línia, des d'aquest lloc s'atén la premsa i els mitjans audiovisuals i se'ls transmet les comunicacions oficials més importants, singularment els acords del Govern.
???palau.visita.sala4.extracontent???

És un testimoni extraordinari dels característics patis que articulen i qualifiquen les cases senyorials catalanes, almenys des del segle XIII. Probablement el millor exemple, per la seva singularitat, bellesa i bona conservació.
Per saber-ne mésDe formes tardogòtiques són trets notables de la seva arquitectura els espais clars, amplis i rics, que es formen entre els paraments interiors que el delimiten, molt calats a la galeria del primer pis, i molt oberts, en planta baixa, cap al segon pati que dóna al carrer del Bisbe. També la profusió i qualitat de les escultures aplicades, des de les més menudes que hi ha a l'escala, fins a les 26 gàrgoles, vives, que emmarquen el celobert. Cada gàrgola es correspon a una pilastra culminada per un pinacle i entremig es compassen les obertures que formen una galeria solana. Tot té un aire d'elegància senyorial però amable i acollidor, que encara avui compleix amb eficàcia les funcions bàsiques originals del lloc, fonamentalment de rebuda i presentació i de distribució.
S'hi arriba des de la porta del carrer del Bisbe o bé des de les del carrer de Sant Honorat, o a través del vestíbul de la plaça de Sant Jaume.
A l'entresòl, hi ha les dependències del Gabinet de Protocol i de Relacions Externes. En aquests despatxos s'organitzen els actes institucionals de la Presidència i del Govern de la Generalitat, i es treballa per la representació de la institució i del president en els actes que se celebren a dins i fora del Palau.
Des de l'escala descoberta a un costat del pati es puja, de manera solemne, a la galeria i a les dependències de la planta noble.

L'entrada pel carrer del Bisbe té un gran interès patrimonial. S'hi conserva un treball escultòric sobre pedra que és una obra mestra de l'art gòtic internacional. El conjunt ve centrat per la representació de Sant Jordi a cavall, en alt relleu, dins un medalló que forma part de la barana de coronament del mur del portal. S'hi ha ponderat el detallisme, el ritme, l'expressivitat i el realisme de l'obra, començada pel seu autor, Pere Joan, quan només tenia 20 anys.
La barana s'assenta sobre el mur ornat amb un fris d'arcuacions cegues, que arrenquen des de 27 petites figures que, gràcies al seu realisme i vivacitat, semblen reproduir, talment, rostres de transeünts de l'any 1418.
Per saber-ne mésTambé són molt expressives les falses gàrgoles que surten de la base. Una d'elles, adjacent al medalló, figura la princesa de la llegenda.
Aquesta gran porta de la casa oberta des del carrer del Bisbe, a banda de representar el poder de la Institució en una via més important que la de Sant Honorat, també era bona per poder arribar al pati a peu pla, de manera que encara ara s'utilitza per a l'entrada de vehicles de servei.

El pati interior del Palau està envoltat per una galeria d'un gran interès arquitectònic. L'àmbit que es forma té un encant únic, probablement donat per la contemplació de les esveltes, finíssimes, columnes que filtren els espais interiors i l'exterior del pati, sobreposats, amb un ritme molt agradable. Ritme que pren tot el sentit al caminar cap a un o altre lloc de la casa, d'acord amb la funció de l'indret.
Per saber-ne mésCrida l'atenció la cantonada per on emboca l'escala descoberta. Aquí apareixen dues columnes clàssiques, robustes, de marbre rosat, decorades amb relleus de grotescs renaixentistes. I, sobretot, a dalt, al racó, un sorprenent capitell penjat. El cas és el resultat d'una reforma feta 110 anys més tard, quan es volgué donar més relleu a la façana de la capella de Sant Jordi, acabada de traslladar a aquest lloc des de la planta baixa.
Com correspon al sentit del pati, a cada costat de la galeria hi donen habitacions importants. Al costat de la capella sembla que hi havia hagut l'Arxiu de Comptes. A continuació hi desemboca l'escala noble interior construïda el 1870 i immediatament al costat contigu, s'obre la porta que des del segle XVII dóna al Saló de Sant Jordi. A la galeria del costat del carrer de Sant Honorat, hi ha l'antiga Cambra dels Oïdors ara despatx del president i a continuació també l'antiga Sala del Consistori, des del 1928, Saló de la Mare de Déu de Montserrat. Cap al Pati delsTarongers hi donen tres portes curosament decorades, que es van obrir al segle XVI.



Es diu així a partir de les reformes fetes l'any 1928. Conserva, però, l'estructura original i les mènsules del sostre esculpides. Al principi, cap al 1425, fou la sala més important de la casa, on es feien les reunions del consistori. Dóna al carrer de Sant Honorat, on s'obre amb tres finestrals gòtics. Ara fa d'avantsala o sala de rebre del despatx del president.
???palau.visita.sala8.extracontent???

És una cambra que antigament era dedicada als Oïdors de Comptes, personatges importants que junt amb els diputats formaven el consistori de govern de la primitiva Generalitat. Té una petita porta d'accés des de la galeria i disposa d'una de les grans finestres coronelles de la façana del carrer de Sant Honorat.
Ara fa les funcions de despatx de treball i representació del President.
???palau.visita.sala9.extracontent???

Hi ha la tradició de considerar aquest lloc com l'antiga cambra de l'Arxiu de Comptes, on hi hauria guardats els documents de la casa i hi treballarien el regent dels comptes i altres oficials.
Des del 1975, les quatre parets de l'estança són decorades amb uns murals i un vitrall de Jordi Alumà, al·legòrics a la història de la casa. Ara es fa servir de sala d'espera de les visites de respecte del president.
???palau.visita.sala10.extracontent???

Les darreres obres que va fer Marc Safont a la casa, per acord de les Corts catalanes, van ser les d'aquesta capella. Sant Jordi ha estat des del segle XII una figura molt lligada als països catalans. Les referències de tot tipus que hi ha a la casa són extraordinàries, com la mateixa arquitectura i l'equipament d'aquesta capella. Es va construir a la planta baixa però al 1548 es traslladà al lloc on és ara, a la galeria de la planta noble.
Per saber-ne mésPresenta unes dimensions reduïdes que s'han traduït en un llenguatge formal proper a l'orfebreria. Sobretot a la façana, que és una veritable joia de l'estil flamíger per la delicadesa del seu dibuix i la pulcritud de la seva factura. L'interior, de planta quadrada i una volta de creueria estrellada, ara s'hauria de veure com si no hagués sofert l'ampliació del segle XVIII. Amb el retaule que hi va pintar Bernat Martorell, dispers, el frontal d'altar i el tern brodat per Antoni Sadurní, que sortosament encara es poden veure, i el Sant Jordi de plata, estatueta bellíssima de primera categoria, i altres peces d'orfebreria, tot l'esmentat formaria un conjunt artístic d'una densitat excepcional.
Cap als anys 1738 i 1768, la capella fou ampliada amb un nou cos rectangular coronat amb una petita falsa cúpula, emmarcada per quatre capitells suspesos L'antipendi de l'altar actual va ser elaborat pel joier Ramon Sunyer el 1956, i reprodueix en plata el frontal gòtic d'Antoni Sadurní. En aquesta part de la capella hi ha dos tapissos flamencs de G. Pannemaker (segle XVI) sobre la història de Noè, així com dos canelobres monumentals, barrocs, datats del 1670.




El Pati dels Tarongers ha passat a caracteritzar l'edifici. Durant molts anys les cases riques urbanes, a més del pati central, acostumaven a tenir un hort o pati on s'hi plantava tarongers. La primera etapa d'ampliació de l'edifici fou cap al nord. Se n'ocupà principalment el fuster arquitecte Antoni Carbonell, que construí les dues llotges mig gòtiques mig renaixentistes i el primer pati de tarongers. Gràcies als amos diputats i a l'artífex Carbonell, l'obra d'ampliació es féu seguint el model iniciat per Marc Safont al pati gòtic. Aquest fet tingué uns efectes molt plausibles, sobretot quan més tard es seguí la mateixa pauta, en la darrera etapa d'expansió de la casa cap al nord conduïda pels Ferrer.
Per saber-ne mésLa continuïtat formal i de nivell de la galeria superior va integrar, amb eficàcia, l'addició primer de la Sala Nova del Consitori, dita més tard el Saló Daurat, i després la resta d'edificació fins a cloure tot el perímetre. El resultat, encara ara se'n pot gaudir, és un lloc bonic, alegre i ple de vida.
Al seu voltant hi ha les sales de reunions més importants i diverses dependències de treball del Gabinet de la Presidència.




Per sobre del carrer del Bisbe i des del Pati dels Tarongers, el pont comunica l'edifici històric amb la residència presidencial, a les Cases dels Canonges. Es va inaugurar el 1928, en plena dictadura de Primo de Rivera, no pas sense polèmica. El seu toc pintoresc li ha facilitat un èxit turístic remarcable. Conté notables mostres del bon fer dels antics artesans del Modernisme.
???palau.visita.sala13.extracontent???

El cos d'edifici que dóna al carrer de Sant Sever i al Pati dels Tarongers es va fer el segle XVII per allotjar-hi l'arsenal. Aquesta àrea s'ha habilitat per allotjar els despatxos del Gabinet de la Presidència.
???palau.visita.sala14.extracontent???

Quan es va construir aquesta sala, era destinada a arxiu. Dóna als carrers de Sant Honorat i de Sant Sever i ara és on habitualment es reuneix el Consell Tècnic, òrgan col·legiat que dóna suport al Govern, format pels secretaris generals de cada departament.
El nom li ve de l'any 1990, quan s'hi va instal·lar l'obra d'aquest artista dedicada a les quatre grans cròniques medievals catalanes. El 2006, quan el Saló Daurat es va rehabilitar com a sala de Govern, el gran mural i la gran taula rodona que presidia van ser-hi traslladats.
???palau.visita.sala15.extracontent???

La Sala de Joaquim Torres-Garcia acull les pintures al fresc traspassades que aquest gran artista va pintar a les parets del Saló de Sant Jordi els anys 1912-1916, per encàrrec del president de la Diputació i després de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba.
S'hi celebren actes protocol·laris de naturalesa diversa, com la signatura de convenis, o fins i tot s'habilita com a menjador amb motiu de la visita de personalitats.
???palau.visita.sala16.extracontent???

En origen aquesta gran sala es va construir per celebrar-hi les reunions del Consistori, màxim òrgan de govern de la Generalitat. L'espectacular i grandiós sostre teginat és el seu element definidor que s'ha mantingut fins avui mateix. S'hi instal·là una galeria de retrats dels sobirans de Catalunya que s'encomanà expressament al pintor italià Filippo Ariosto. Ara són en procés de restauració i tenen un interès molt considerable.
Per saber-ne mésL'aspecte actual és fruit d'una intervenció provisional de rehabilitació de la sala, altra vegada com a sala de Govern del país. Una gasa daurada deixa entreveure el sostre per restaurar. La gran taula rodona és la del Tribunal de Cassació de la Generalitat republicana i el mural d'Antoni Tàpies ret homenatge als redactors de les quatre grans cròniques medievals de la història del país.
Com en els temps de la seva construcció, en aquesta esplèndida sala s'hi reuneixen el president i els membres del Govern en Consell Executiu i s'hi prenen decisions transcendentals per a la vida del país.

El Saló es va concebre, l'any 1597, com a nova capella de Sant Jordi. És un singular temple de tres naus construït a la primera planta de l'edifici. Al mateix nivell que la Galeria gòtica i el Pati dels Tarongers, forma part del cos renaixentista que va construir l'arquitecte Pere Blai.
Per saber-ne mésEl brillant paviment de marbre que s'ha conservat, reposa en unes voltes de maó molt planes, sobre el vestíbul que dóna a la plaça de Sant Jaume. Uns severs però esvelts pilars suporten unes altres voltes de la coberta que, com les anteriors, són de maó de pla, en una versió molt singular i atrevida. L'espai que en resulta ara és desvirtuat per les pintures que s'hi van aplicar l'any 1928, en temps de la dictadura de Primo de Rivera, però és un espai majestuós d'unes proporcions molt equilibrades i plaents.
El Saló ha quedat com el lloc més solemne i central de l'edifici i, alhora, de la vida cívica, política i cultural de Catalunya. Acull actes institucionals de gran relleu, com la presa de possessió dels presidents o bé els homenatges a les personalitats més il·lustres. També fa i ha fet sempre de gran vestíbul d'accés als despatxos dels cossos laterals.

El vestíbul es correspon amb les naus del Saló de Sant Jordi. Aquí els pilars són molt més baixos i cepats. Les voltes que semblen de pedra, en realitat són de maó, molt primes i rebaixades.
Per aquesta porta només hi accedeixen habitualment el president, els membres del Govern i les diferents personalitats que són rebudes en audiències o assisteixen a actes institucionals. També s'utilitza com a entrada dels vehicles oficials. El Cos de Guàrdia rep els membres del Govern i diàriament informa el president de les novetats.




S'edificava als volts de l'any 1600, davant un espai molt més reduït que l'actual, que es va començar a formar el 1823 amb l'enderroc de l'antiga església de Sant Jaume. Es volia obrir la casa cap al lloc de la ciutat més prestigiós i, alhora, ampliar-la amb noves dependències.
Per saber-ne mésPere Blai, l'arquitecte, construí el millor exemple i el més monumental de l'arquitectura civil del Renaixement a Catalunya. La façana és una obra original i atractiva, ben composta, amb varietat de materials, colors i textures. Té l'aire d'un palau romà renaixentista i evoca l'obra de Miquel Àngel al palau senatorial de Roma.
A l'interior de la fornícula hi ha, en relleu els bustos dels tres diputats de la Generalitat que manaren construir la façana, tot el cos renaixentista i la part nord, fins al carrer de Sant Sever. Damunt, l'escut amb la creu de Sant Jordi, senyal de la Institució. L'escultura del Sant, patró de Catalunya, és obra d'Andreu Aleu del 1860.

Són el conjunt de construccions d'origen i trets medievals que hi ha a l'altra banda del pont del carrer del Bisbe. Es van reedificar a finals dels anys 20 del segle passat, amb la voluntat de disposar de noves dependències i de dignificar l'entorn. S'hi condicionà la residència del president Francesc Macià, on morí l'any 1933. Actualment, a més de les estances de la residència presidencial, hi ha oficines administratives.
???palau.visita.sala21.extracontent???
L'actual carilló del Palau de la Generalitat té 49 campanes de bronze i un pes total de 4.898 quilos. Aquest nombre de campanes, que abasten una extensió tonal de quatre octaves cromàtiques, li dóna la categoria de carilló de concert.
Va ser construït per la casa Petit & Fritsen, d'Aarle-Rixtel (Països Baixos), i fou inaugurat el 21 de desembre de 1976, pocs mesos abans del restabliment de la Generalitat de Catalunya.
En el vídeo, Anna Maria Reverté (carillonista del Palau) interpreta les peces N.3 Valsa-Chôro i N.4: Gavota-Chôro de la "Suite Populaire Brésilienne" d'H. Villa-Lobos.
Per saber-ne mésEl carilló, instrument sonor singular, permet interpretar tota mena de composicions musicals escrites expressament per a ell, així com adaptacions d'obres de tots els estils. Al carilló del Palau hi han actuat famosos concertistes d'arreu del món.
Per a més informació, adreceu-vos a la bústia de contacte del carilló.
Audicions i Concerts
Normalment hi ha audicions diàries (de dilluns a divendres) a les 12 i a les 18 hores, a càrrec de la carillonista del Palau; també alguns dissabtes a les 12 hores. En aquest tipus d'audicions, el carilló s'escolta des dels carrers del Barri Gòtic.
Temporada de concerts
Els concerts es poden escoltar des de l'interior del Palau de la Generalitat, al Pati dels Tarongers o bé a la Galeria Gòtica en funció de les condicions meteorològiques. En aquests espais l'audició és òptima i, a més, aquesta audició s'acompanya amb la visualització dels teclats de l'instrument a través d'un circuit tancat de televisió. L'entrada és gratuïta. Un cop complet l'aforament, sempre és possible escoltar les interpretacions des dels carrers del Barri Gòtic.
La temporada presenta concerts cada primer diumenge de mes (excepte a l'agost i al setembre), a les 12 del migdia, amb programes variats, tant clàssics com més populars, així com també els concerts de les Festes de la Mercè i de Sant Esteve. Al mes de juliol s'ofereixen, a més, els concerts del Festival Internacional de Carilló de Barcelona, a les 21 hores.
La durada aproximada per a cadascun d'aquests concerts és de 60 minuts. Es demana que no se'n surti fins a l'acabament per tal de no interrompre una tranquil·la audició.
Les visites al Palau s'ofereixen el segon i quart cap de setmana de cada mes. Cal concertar-les prèviament al web o al telèfon 012.



El Palau de la Generalitat és la seu de la Presidència i el Govern de Catalunya
El Palau de la Generalitat és la seu de la Presidència i del Govern de Catalunya. A l'interior, s'hi manté la intensa activitat pròpia d'un govern. En aquest edifici es prenen decisions que afecten la vida dels catalans i les catalanes.
També s'hi acullen els actes polítics i institucionals més rellevants del país: reunions d'alt nivell, visites institucionals, lliuraments de medalles i guardons, audiències, recepcions...
Històricament, la Diputació del General de Catalunya, coneguda popularment com Generalitat, té els seus orígens en les antigues Corts Catalanes, assemblea de representació parlamentària que compartia el poder amb el monarca, essent un dels primers òrgans d'aquesta naturalesa a Europa.
El primer president va ser Berenguer de Cruïlles, nomenat a les Corts de Cervera de 1359.
L'any 1400, es van comprar els edificis ubicats en aquest mateix indret per establir-hi la seu permanent de la institució.
La façana principal (1597-1619), obra de Pere Blai, és l'exemple principal de l'arquitectura civil de l'època del Renaixement a Catalunya.