Accessos directes:
govern.cat | gencat.cat | L'Estatut | El Parlament | Contactar
19-02-2019 20.28

El president Torra reivindica "la contribució històrica de les científiques i científics catalans"

  • El cap de l’Executiu encapçala, acompanyat de la consellera Chacón, el lliurament de les medalles Narcís Monturiol, que han distingit 19 personalitats i una institució per la seva contribució a la ciència i la tecnologia a Catalunya
  • L’edició d’enguany s’emmarca en les commemoracions de l’any Narcís Monturiol en el 200 aniversari del seu naixement
El president Torra i la consellera Chacón a l'acte de lliurament de les medalles Narcís Monturiol (Foto: Jordi Bedmar) El president Torra i la consellera Chacón a l'acte de lliurament de les medalles Narcís Monturiol (Foto: Jordi Bedmar)
El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha lliurat aquesta tarda les medalles i placa Narcís Monturiol i ha reivindicat “la contribució històrica de les nostres científiques i els nostres científics”. Aquests guardons, instituïts per la Generalitat l’any 1982, distingeixen les persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya.
 
En un acte celebrat al Saló Sant de Jordi del Palau de la Generalitat, el president Torra ha instat a “reconèixer que som un país que ha contribuït, amb la seva modèstia i les seves capacitats, a l’avenç del món  i no sempre ha estat reconeguda justament la nostra tasca”. “Revertim aquest oblit, impulsem la transformació i projectem els nostres valors a tot el món”, ha afegit. Durant la seva intervenció, el cap de l’Executiu ha volgut posar en valor el paper de les dones a la ciència i la recerca del nostre país perquè “han patit una doble discriminació, com a dones i com a catalanes”.
 
Per la seva banda, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha subratllat que “l'exemple dels guardonats d'avui és essencial i ens marca el camí”. "Quan pensem en quin país volem, ho tenim clar, volem un país amb una economia basada en coneixement, innovadora i oberta al món”, ha sentenciat.
 
Cap a l’equilibri de gènere
Des de la creació de les distincions l’any 1982, el Govern ha concedit un total de 281 Medalles Narcís Monturiol (221 a homes i 60 a dones), mentre que les institucions guardonades amb la Placa Narcís Monturiol han estat 45.
Les persones  i les institucions guardonades abasten tots els àmbits del coneixement, des de les ciències de la vida i de la salut, fins a les humanitats i les ciències socials, passant per l'arquitectura, l'enginyeria i la resta de ciències pures. Aquest any s’han lliurat a 8 dones i 11 homes, en el camí cap a l’equilibri de gènere del sistema català d’R+D, integrat en més d’un 42% per dones.
Aquesta edició de l’acte de lliurament de les distincions Narcís Monturiol s’emmarca en la commemoració de l’any Monturiol. Una iniciativa del Govern per reivindicar la figura de l’enginyer i intel·lectual figuerenc coincidint amb els 200 anys del seu naixement. Monturiol va ser un inventor i activista social compromès amb el progrés i el benestar de la societat catalana, que ha passat a la història entre moltes altres fites per encapçalar el projecte de construcció del primer submarí tripulat de propulsió autònoma, l’Ictineu.
 
Els guardonats amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic són:
 
Xavier Bellés i Ros
Professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC - Universitat Pompeu Fabra). Entomòleg. Les seves investigacions principals se centren en el camp de la fisiologia i l’endocrinologia d’insectes i comparada, en especial en l’estudi de l’origen i l’evolució de la metamorfosi.
 
Caterina Biscari
Doctora en física per la Università degli Studi di Napoli. Ha desenvolupat la seva carrera científica en física d’acceleradors de partícules a l’European Organization for Nuclear Research (CERN), i al Laboratorio Nazionali di Frascati (LNF) de l’Istituto Nazionale di Fisica Nucleare (INFN). Dirigeix el Sincrotró ALBA des de l’any 2012, i gestiona l’inici i la consolidació de la seva operació i el seu desenvolupament com a gran instal•lació científica multidisciplinària.
 
Manola Brunet India
Catedràtica de geografia física a la Universitat Rovira i Virgili (URV). És una experta internacional reconeguda en reconstrucció instrumental del clima i la seva anàlisi en diferents escales espaciotemporals. Ha analitzat de forma pionera el canvi a llarg termini de la temperatura de l’aire a l’Espanya peninsular i ha contribuït a avaluar globalment i regionalment com els extrems climàtics estan canviant en un món més càlid.
 
Matteo Cavalli-Sforza
Físic experimental de partícules. Ha treballat en temes punters de física amb acceleradors i d’astrofísica als principals laboratoris internacionals d’Europa i dels Estats Units, i a la Princeton University i la University of California. És professor d’investigació de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) des de l’any 1993, i en va ser el director entre 2008 i 2014.
 
Ilan Chet
Doctor en microbiologia per la Hebrew University of Jerusalem. És president del Weizmann Institute of Science a Rehovot (2001-2006) i ha estat professor visitant convidat a diverses universitats dels Estats Units, d’Alemanya, de Suècia i de Sud-àfrica. Va ser secretari general adjunt d’Educació Superior i Recerca a la Secretaria de la Unió per la Mediterrània (2010-2016).
 
Teresa Garcia-Milà i Lloveras
Doctora en economia per la University of Minnesota i catedràtica d’economia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Actualment és directora de la Barcelona Graduate School of Economics (Barcelona GSE) i investigadora associada del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI). La seva recerca analitza el paper de la inversió pública en el creixement econòmic i les seves limitacions per reduir les desigualtats territorials.
 
Joan Gómez Pallarès
És professor de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC, 2013-2018). Ha publicat més de 200 referències (llibres, articles indexats, recensions) sobre codicologia i manuscrits, epigrafia i literatura llatines, gastronomia romana i història de les idees a l’antiguitat.
 
Francesc Xavier Hernàndez i Cardona
Catedràtic de didàctica de les ciències socials a la Universitat de Barcelona (UB). La seva activitat de recerca ha contribuït a desenvolupar la didàctica de la història, de l’arqueologia i del patrimoni, i a impulsar la museografia didàctica. En el camp de la recerca històrica i arqueològica ha generat coneixement rellevant sobre la història militar de Catalunya.
 
Carles Lalueza-Fox
Professor d’investigació de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC - UPF). És un reconegut expert mundial en la recuperació de genomes d’espècies extingides. Va participar en el Projecte Genoma Neandertal i actualment estudia les poblacions prehistòriques d’Europa. Ha rebut diversos premis de divulgació científica i el Premi Ciutat de Barcelona 2007 d’investigació científica.
 
Agustí Lledós i Falcó
Catedràtic de química física a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Investigador en el camp de la modelització computacional de processos químics, particularment en l’estudi de mecanismes de reacció en química organometàl•lica i catàlisi homogènia, en bona part dut a terme en contacte estret amb grups experimentals.
 
Olga Martín Belloso
Catedràtica de tecnologia d’aliments a la Universitat de Lleida (UdL). La seva activitat investigadora se centra en el desenvolupament de noves tecnologies per a l’obtenció d’aliments segurs, saludables, atractius i estables d’una manera sostenible. El grup que ella va crear és actualment una referència mundial en processament no tèrmic d’aliments.
 
Pura Muñoz-Cánoves
Doctora en biologia per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), amb estudis postdoctorals a la University of California, San Diego. Ha estat cap de grup a l’Institut de Recerca Oncològica (IRO) i al Centre de Regulació Genòmica (CRG). Actualment és professora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), catedràtica a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i membre de l’European Molecular Biology Organization (EMBO).
 
Mary Nash
Catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona (UB). Doctora honoris causa per la Universitat de Granada (2010) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) (2018). És especialista en la història de les dones i del gènere i autora de nombroses publicacions acadèmiques.
 
Marc Noy i Serrano
Catedràtic del Departament de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Les seves contribucions principals són en combinatòria i teoria de grafs. Premi de Recerca 2012 de la Fundació Alexander von Humboldt. Director de la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath) i del programa d’excel·lència BGSMath - María de Maeztu des de l’any 2015.
 
Pablo Ordejón Rontomé
Doctor en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). Professor de recerca del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i director de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2). La seva recerca se centra en l’estudi de materials a escala atòmica mitjançant simulacions en ordinador del seu comportament quàntic. És fellow de l’American Physical Society (APS) i membre de l’Academia Europaea (AE).
 
José Luis Riechmann Fernández
Doctor en ciències biològiques per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). Professor d’investigació ICREA al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG). La seva recerca se centra en l’estudi, en l’àmbit genòmic, dels processos de desenvolupament en plantes i de la seva regulació per factors de transcripció. Ha treballat al California Institute of Technology (Caltech) i a Mendel Biotechnology, i és director del CRAG des de l’any 2013.
 
Jordi Torra i Roca
Doctor en física i catedràtic d’astronomia i astrofísica per la Universitat de Barcelona (UB). És investigador en astronomia galàctica i astrometria des de l’espai. Ha estudiat estructures cinemàtiques com ara els braços espirals de la nostra galàxia i el cinturó de Gould. Destaca la seva contribució a les missions d’astrometria des de l’espai de l’European Space Agency (ESA), Hipparcos i Gaia (1980-2017).
 
Licia Verde
Doctora en ciències físiques per la University of Edinburgh. És professora ICREA des de l’any 2007 i actualment treballa a l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB). Ha estat reconeguda amb el Gruber Prize in Cosmology (2012) i el NASA Group Achievement Award (2004 i 2007) per la seva contribució a la missió espacial Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP).
 
Mariàngela Vilallonga i Vives
Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Catedràtica de filologia llatina a la Universitat de Girona (UdG). Directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Anglada-Fages des de la seva creació l’any 2004. Vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La seva recerca se centra en la literatura llatina del Renaixement a la Corona d’Aragó i en la relació entre la literatura i el paisatge.
 
 
 
L’entitat guardonada amb la Placa Narcís Monturiol és la següent:
 
Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)
ICREA és una fundació pública catalana per a la contractació dels millors talents científics i acadèmics d’arreu del món. Actualment té 255 investigadors i investigadores contractats en tots els camps del coneixement que fan recerca a les universitats i els centres de recerca de Catalunya.
 
 
Fotografies
El president Torra i la consellera Chacón a l'acte de lliurament de les medalles Narcís Monturiol

El president Torra i la consellera Chacón a l'acte de lliurament de les medalles Narcís Monturiol JPG 591KB

Fotografia de família dels guardonats a les plaques i medalles Narcís Monturiol

Fotografia de família dels guardonats a les plaques i medalles Narcís Monturiol JPG 1,185MB

Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | govern.cat | © Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat