Els orígens de la Generalitat
La Generalitat és el nom popular d'un organisme polític existent des de l'època baix medieval, la Deputació del General de Catalunya. En essència era una estructura de govern dependent de les Corts catalanes, assemblea parlamentària que representava el general del país. Pactada entre els actors polítics de l'època, és considerada entre les primeres més liberals i democràtiques en el context de l'Europa del seu temps.
Fou una institució que s'anà erigint de manera progressiva. S'originà a partir d'una comissió de les Corts catalanes que passà de ser eventual a permanent. Aquestes Corts les consolidà el rei Jaume I al segle XIII, i esdevingueren, durant més de 400 anys, unes assemblees parlamentàries que representaren el general del país. És a dir, els tres braços o grups de poder organitzats del territori en l'edat mitjana i moderna: l'eclesiàstic, el nobiliari, i el de les poblacions reials. Cada Cort la convocava el rei, s'hi deliberava i es pactaven tributs, lleis i els límits de la potestat reial.
La Generalitat va ser l'òrgan permanent que gestionava aquests acords, sobretot la recaptació de les contribucions econòmiques destinades a lliurar el donatiu pactat al monarca. Aviat emeté deute públic i arribà a tenir forces armades pròpies, de mar i terra. No depenia directament de la Corona i actuava com a garant de la preservació i defensa de les lleis i els interessos dels catalans.
S'ha convingut a assenyalar l'origen de la institució l'any 1359, quan el rei Pere el Cerimoniós convocà la Cort de Cervera per a obtenir diners i poder fer front a la invasió dels territoris de la corona per part de les tropes castellanes de Pere el Cruel. La gravetat de la situació menà a enfortir la Generalitat i fer-la permanent, de manera que a partir d'aquest any s'inicià la llista de diputats que la governaren de manera col·legiada. La tradició establerta considera, però, com a president el diputat eclesiàstic de cada torn. Així s'inicià la llista amb Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, primer president de la Generalitat de Catalunya.
La institució va existir de forma plenament consolidada des del 1359 fins al 1714 quan, a causa de la derrota militar de Catalunya en l'anomenada Guerra de Successió -culminada l'11 de setembre amb la presa de Barcelona-, el rei d'Espanya, Felip V, la va suprimir. Des d'aleshores, arreu dels antics territoris de la Corona catalanoaragonesa foren imposades les lleis de Castella, amb les formes de govern pròpies de la monarquia absoluta.
L'any 1931 es pactà amb l'Estat espanyol una nova forma d'autogovern que prengué el nom de Generalitat de Catalunya, assumint el sentit històric i polític de l'antiga institució. Es mantingué a l'exili després de la guerra del 1936-1939 fins que el 1977, amb l'adveniment de la democràcia, va tornar a ser reconeguda de ple dret.
Segell major de la Diputació del General del Principat de Catalunya (s. XV)
Pau Claris, 94è president de la Generalitat
Els 129 presidents de la Generalitat
S. XIV
- 1.Berenguer de Cruïlles. 1359-1362
- 2.Romeu Sescomes. 1363-136(4)
- 3.Ramon Gener. 136(4)-1365
- 4.Bernat Vallès. 1365
- Bernat Vallès. 1365-1367 [*]
- Romeu Sescomes. 1375-1376 [*]
- 5.Joan I d'Empúries. 1376
- 6.Guillem de Guimerà. 1376-1377
- 7.Galceran de Besora. 1377-1378
- Ramon Gener. 1379-1380 [*]
- 8.Felip d'Anglesola. 1380
- 9.Pere Santamans. 1381-1383
- 10.Arnau Descolomer. 1384-1389
- 11.Miquel de Santjoan. 1389-1396
- 12.Alfons de Tous. 1396-1413
S. XV
- 13.Marc de Vilalba. 1413-1416
- 14.Andreu Bertran. 1416-1419
- 15.Joan Desgarrigues. 1419-1422
- 16.Dalmau de Cartellà. 1422-1425
- 17.Felip de Malla. 1425-1428
- 18.Domènec Ram. 1428-1431
- Marc de Vilalba. 1431-1434 [*]
- 19. Pere de Palou. 1434-1437
- 20.Pere de Darnius. 1437-1440
- 21.Antoni d'Avinyó i de Moles. 1440-1443
- 22.Jaume de Cardona i de Gandia. 1443-1446
- 23.Pero Ximénez de Urrea. 1446-1449
- 24.Bertran Samasó. 1449-1452
- 25.Bernat Guillem Samasó. 1452-1455
- 26.Nicolau Pujades. 1455-1458
- 27.Antoni Pere Ferrer. 1458-1461
- 28.Manuel de Montsuar. 1461-1464
- 29.Francesc Colom. 1464-1467
- 30.Ponç Andreu de Vilar. 1467-1470
- 31.Miquel Samsó. 1470-1473
- 32.Joan Maurici de Ribes. 1473-1476
- 33.Miquel Delgado. 1476-1478
- 34.Pere Joan Llobera. 1478-1479
- 35.Berenguer de Sos. 1479-1482
- 36.Pere de Cardona. 1482-1485
- Ponç Andreu de Vilar. 1485-1488 [*]
- 37.Juan Payo Coello. 1488-1491
- 38.Joan de Peralta. 1491-1494
- 39.Francí Vicens. 1494-1497
- 40.Pedro Mendoza. 1497-1500
S. XVI
- 41.Alfons d'Aragó. 1500-1503
- 42.Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls. 1503-1504
- 43.Gonzalo Fernández de Heredia. 1504-1506
- 44.Luís Desplà i d'Oms. 1506-1509
- 45.Jordi Sanç. 1509-1512
- 46.Joan d'Aragó. 1512-1514
- 47.Jaume Fiella. 1514-1515
- 48.Esteve de Garret. 1515-1518
- 49.Bernat de Corbera. 1518-1521
- 50.Joan Margarit i de Requesens. 1521-1524
- 51.Lluís de Cardona i Enríquez. 1524-1527
- 52.Francesc de Solsona. 1527-1530
- 53.Francesc Oliver i de Boteller. 1530.1533
- 54.Dionís de Carcassona. 1533-1536
- 55.Joan Pasqual. 1536-1539
- 56.Jeroni de Requesens i Roís de Liori. 1539-1542
- 57.Miquel Puig. 1542-1545
- 58.Jaume Caçador. 1545-1548
- 59.Miquel d'Oms i Sentmenat. 1548-1551
- 60.Onofre de Copons i de Vilafranca. 1551-1552
- 61.Miquel de Ferrer i de Marimon. 1552
- 62.Joan de Tormo. 1552-1553
- 63.Miquel de Tormo. 1553-1554
- 64.Francesc Jeroni Benet Franc. 1554-1557
- 65.Pere Àngel Ferrer i Despuig. 1557-1559
- 66.Ferran de Lloaces i Peres. 1559-1560
- Miquel d'Oms i de Sentmenat. 1560-1563 [*]
- 67.Onofre Gomis. 1563-1566
- 68.Francesc Giginta. 1566-1569
- 69.Benet de Tocco. 1569-1572
- 70.Jaume Cerveró. 1572-1575
- 71.Pere Oliver de Boteller i de Riquer. 1575-1578
- Benet de Tocco. 1578-1581 [*]
- 72.Rafael d'Oms. 1581-1584
- 73.Jaume Beuló. 1584
- Pere Oliver de Boteller i de Riquer. 1584-1587 [*]
- 74.Martí Joan de Calders. 1587
- 75.Francesc Oliver de Boteller. 1587-1588
- 76.Jaume Caçador i Claret. 1590-1593
- 77.Miquel d'Agullana. 1593-1596
- Francesc Oliver de Boteller. 1596-1598 [*]
- 78.Francesc Oliveres. 1598-1599
- 79.Jaume Cordelles i Oms. 1599-1602
S. XVII
- 80.Bernat de Cardona i de Queralt. 1602-1605
- 81.Pere Pau Caçador i d'Aquilar-Dusai. 1605-1608
- 82.Onofre d'Alentorn i de Botella. 1608-1611
- 83.Francesc de Sentjust i de Castre. 1611-1614
- 84.Ramon d'Olmera i d'Alemany. 1614-1616
- 85.Miquel d'Aimeric. 1616-1617
- 86.Lluís de Tena. 1617-1620
- 87.Benet Fontanella. 1620-1623
- 88.Pele de Magarola i Fontanet. 1623-1626
- 89.Francesc Morillo. 1626- 1629
- 90.Pele Antoni Sella. 1629-1632
- 91.Esteve Salacruz. 1632
- 92.Garcia Gil de Manrique y Maldonado. 1632-1635
- 93.Miquel d'Alentorm i de Salbà. 1635-1638
- 94.Pau Claris i Casademunt. 1638-1641
- 95.Josep Soler. 1641
- 96.Bernat de Cardona i Raset. 1641-1644
- 97.Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç. 1644-1647
- 98.Andreu Pont. 1647-1650
- 99.Pau del Rosso. 1650-1654
- 100.Francesc Pijoan. 1654-1656
- 101.Joan Jeroni Besora. 1656-1659
- 102.Pau d'Àger. 1659-1662
- 103.Jaume de Copons i de Tamarit. 1662-1665
- 104.Josep de Magarola i de Grau. 1665-1668
- 105.Joan Pagès i Vallgornera. 1668-1671
- 106.Josep de Camporrells i de Sabater. 1671-1674
- 107.Esteve Mercadal i Dou. 1674-1677
- 108.Alfonso de Sotomayor. 1677-1680
- 109.Josep Sastre i Prats. 1680-1683
- 110.Baltasar de Muntaner i de Sacosta. 1683-1686
- 111.Antoni de Saiol i de Quarteroni. 1686-1689
- 112.Benet Ignasi de Salazar. 1689-1692
- 113.Antoni de Planella i de Cruïlles. 1692-1695
- 114.Rafael de Pinyana i Galvany. 1695-1698
- 115.Climent de Solanell i de Foix. 1698-1701
S. XVIII
- 116.Joan Antoni Valls i Pandutxo. 1701
- Antoni de Planella i de Cruïlles. 1701-1704 [*]
- 117.Francesc de Valls i Freixa. 1704-1706
- 118.Josep Grau. 1706-1707
- 119.Manuel de Copons i d'Esquerrer. 1707-1710
- 120.Francesc Antoni de Solanell i de Montellà. 1710-1713
- 121.Josep de Vilamala. 1713-1714
S. XX
- 122.Francesc Macià i Llussà. 1931-1933
- 123.Lluís Companys i Jové. 1933-1940
- 124.Josep Irla i Bosch. 1940-1954
- 125.Josep Tarradellas i Joan. 1954-1980
- 126.Jordi Pujol i Soley. 1980-2003
S. XXI
- 127.Pasqual Maragall i Mira. 2003-2006
- 128.José Montilla i Aguilera. 2006-2010
- 129.Artur Mas i Gavarró. 2010-
[*] Els diputats que foren escollits més d'una vegada apareixen distingits tipogràficament en cursiva el segon cop i només han estat comptats una vegada entre els 129 presidents de la Generalitat.
